ΞΕΝΟΦΩΝΤΟΣ ΑΠΟΛΟΓΙΑ ΣΩΚΡΑΤΟΥΣ (ΠΡΟΣ ΤΟΥΣ ΔΙΚΑΣΤΑΣ)

Σωκράτους δὲ ἄξιον μοι δοκεῖ εἶναι μεμνῆσθαι καὶ ὡς ἐπειδὴ ἐκλήθη εἰς τὴν δίκην ἐβουλεύσατο περὶ τε τῆς ἀπολογίας καὶ τῆς τελευτῆς τοῦ βίου. Em pareix que cal recordar a Sòcrates i cóm va actuar en relació a la seua defensa i el final de la seua vida, quan fou cridat a juit

De fet ja altres han escrit sobre açó i tots han coincidit en seua la grandiloqüència Γεγράφασι μὲν οὖν περὶ τούτου καὶ ἄλλοι καὶ πάντες ἔτυχον τῆς μεγαληγορίας αὐτοῦ.

Ἀλλ’ ὅτι ἤδη ἑαυτῷ ἡγεῖτο αἱρετώτερον εἶναι τοῦ βίου θάνατον, τοῦτο οὐ διεσαφήνισαν, ὥστε ἀφρονέστερα αὐτοῦ φαίνεται εἶναι ἡ μεγαληγορία αὐτοῦ. Però que en aquell moment li semblava preferible la mort a la vida, aixó no ho deixaren clar, de manera que la seua grandiloqüència pareix prou insensata

Ἑρμογένης μέντοι ὁ Ἰππονίκου ἑταῖρος τε ἦν αὐτῷ καὶ ἐξέγγειλε περὶ αὐτοῦ τοιαῦτα ὥστε πρέπουσαν φαίνεσθαι τὴν μεγαληγορίαν αὐτοῦ τῇ διανοία. Hermògenes, però, el fill d’Hipònic, que era company seu, va contar sobre ell coses que mostren que la seua grandiloqüència es corresponía amb la seua manera de pensar

Ἐκεῖνος γὰρ ὁρῶν αὐτὸν περὶ πάντων μᾶλλον διαλεγόμενον ἤ περὶ τῆς δίκης τῷ Σωκράτει εἶπε: “Οὐκ ἐχρῆν μέντοι σκοπεῖν, ὦ Σώκρατες, καὶ ὅ τι ἀπολογήσῃ; “ Aquell, en veure que Sòcrates paralava de tot més que del juit, li digué: “No et convendría veure, Sòcrates, la manera de defensar-te?

Ἐκεῖνος δὲ τὸ μὲν πρῶτον ἀπεκρίθη: “ Οὐ γὰρ δοκῶ σοι ἀπολογεῖσθαι μελετῶν διαβεβιωκέναι; “ I aquell li va respondre en primer lloc: “Però no et sembla que m’he passat la vida preparant la meua defensa?

Ἑρμογένης δὲ ἔφη μοι ὅτι ὁ Σωκράτης ἐπειδὴ κατηγόρησαν αὐτοῦ οἱ ἀντίδικοι ὡς οὕς μὲν ἡ πόλις νομίζει θεοὺς οὐ νομίζοι, ἕτερα δὲ καινὰ δαιμόνια εἰσφέροι καὶ τοὺς νέους διαφθείροι, παρελθῶν εἶπε: Hermògenes em va dir que Sòcrates, quan el van acusar els seus rivals de que no creia en els deus en que creia la ciutat, ans al contrari introduïa noves divinitats i corrompia els joves, es va apropar i va dir:

“ Ἀλλ’ ἐγώ, ὦ ἄνδρες, τοῦτον μὲν πρῶτον θαυμάζω Μελήτου, ὅτῳ ποτὲ γνοὺς λέγει ὡς ἐγὼ οὕς ἡ πόλις νομίζει θεοὺς οὐ νομίζω. De debò, jutges, que abans de tot em sorprèn un fet de Melet, i és en quina opinió es basa per dir que jo no crec en els deus que creu la ciutat

οἱ παρατυγχάνοντες ἑώρων καὶ αὐτὸς Μέλητος, εἰ ἐβούλετο. “Ἐπεῖ θύοντά γέ με ἐν ταῖς κοιναῖς ἑορταῖς καὶ ἐπὶ τῶν δημοσίων βωμῶν καὶ οἱ ἄλλοι οἱ παρατυγχάνοντες ἑώρων καὶ αὐτὸς Μέλητος, εἰ ἐβούλετο. Doncs tant els qui hi estaven allà, com el propi Melet, si volía, em podien veure quan feia sacrificis en les festes comunals i sobre els altars públics

Καινὰ γε μὴν δαιμόνια πῶς ἄν ἐγὼ εἰσφέροιμι λέγων ὅτι θεοῦ μοι φωνὴ φαίνεται σημαίνουσα ὅ τι χρὴ ποιεῖν; “ Com podría doncs introduir noves divinitats pel fet de dir que una veu divina se m’apareix indicant-me allò que cal fer?

Ἄγε δὴ ἀκούσατε καὶ ἄλλα, Χαιρεφῶντος γάρ ποτε ἐπερωτῶντος ἐν Δελφοῖς περὶ ἐμοῦ πολλῶν παρόντων, ἀνεῖλεν ὁ Ἀπόλλων μηδένα εἶναι ἀνθρώπων ἐμοῦ μήτε ἐλευθεριώτερον μήτε δικαιότερον μήτε σωφρονέστερον. Però escolteu més coses, doncs una vegada que Querofont a Delfos va preguntar sobre mi, davant d’altres que estaven allà, Apol·lo va respondre que no hi ha cap altre home més lliure, més just ni més savi que jo.

Τίνα μὲν γὰρ ἐπιστασθε ἧσσον ἐμοῦ δουλεύοντα ταῖς τοῦ σώματος ἐπιθυμίαις; A qui coneixeu que siga menys esclau dels desitjos corporals que jo? Τίνα δὲ ἀνθρώπων ἐλευθεριώτερον, ὅς παρ’ οὐδενὸς οὔτε δῶρα οὔτε μισθὸν δέχομαι; A qui coneixeu que siga més lliure que jo, que no accepte de ningú ni regals ni sou?

Δικαιότερον δὲ τίνα ἄν εἰκότως νομίσαιτε τοῦ πρὸς τὰ παρόντα συνηρμοσμένου, ὡς τῶν ἀλλοτρίων μηδενὸς προσδεῖσθαι; A qui considerarieu raonablement més just que a un home conformat amb allò que té i no necessita res dels demés?

Σοφὸν δὲ πῶς οὐκ ἄν τις εἰκότως ἄνδρα φήσειεν εἶναι ὅς ἐξ ὅτουπερ ξυνιέναι τὰ λεγόμενα ἠρξάμην οὐπώποτε διέλειπον καὶ ζητῶν καὶ μανθάνων ὅ τι ἐδυνάμην ἀγαθόν; Com es podría negar am raó que sóc un home savi, jo, que des que vaig començar a comprendre tot el que es deia mai no vaig deixar d’investigar i aprendre tot lo bó que vaig poder?

Εἰπὼν δὲ ταῦτα μάλα ὁμολογουμένως δὴ τοῖς εἰρημένοις ἀπῄει καὶ ὄμμασι καὶ σχήματι καὶ βαδίσματι φαιδρός Dient aquestes coses es va retirar amb semblant, actitud i pas seré, molt en acord amb les paraules que acabava de pronunciar.

Σωκράτης δὲ διὰ τὸ μεγαλύνειν ἑαυτὸν ἐν τῷ δικαστηρίῳ φθόνον ἐπαγόμενος μᾶλλον καταψηφίσασθαι ἑαυτοῦ ἐποίησε τοὺς δικαστάς Per enaltir-se a sí mateix davant del tribunal, Sòcrates va despertar l’odi dels jutjes i els va impulsar encara més a que votaren la seua condemna Ἑμοὶ μὲν οὖν δοκεῖ θεοφιλοῦς μοίρας τετυχηκέναι A mí em sembla que ha obtingut un destí estimat pels deus

Ἐγὼ μὲν δὴ κατανοῶν τοῦ ἀνδρὸς τήν τε σοφίαν καὶ τὴν γενναιότητα οὔτε μὴ μεμνῆσθαι δύναμαι αὐτοῦ οὔτε μεμνημένος μὴ οὐκ ἐπαινεῖν. Per la meua part, quan pense en la saviessa i noblesa d’aquest home, no puc deixar de recordar-lo ni, quan m’en recorde d’ell, puc deixar d’elogiar-lo.

Ἑρμήνευσαν: Omar Sanchis: ὁ Σωκράτης Sofía López: ὁ Ξενοφών Nazaret Inocencio: ὁ Ἑρμογένης Διδάσκαλος: Santi Carbonell I.E.S. Sant Vicent 2005